dt. 23

gener 2018

Edició 4156 - Any X



Notícia

'Professionalisme', un nou article a OK Academy

6 de gener de 2018
  • Noticia foto

    Foto:

El portal OK ACADEMY segueix treballant per formar jugadors, però a més recull articles de gent de l'hoquei sobre patins. Aquí us deixem amb el darrer, escrit pe periodista Kilian Sebrià.

Professionalisme

Pot semblar un contrasentit però aquesta és, d’entrada, una reivindicació absoluta i inqüestionable del voluntarisme que ha permès a l’hoquei sobreviure fins ara tal com és i amb una mala salut de ferro.

L’hoquei no seria on és sense el treball ingent i impagable de tantíssimes persones que hi han dedicat part de la seva vida. Centenars d’entrenadors, delegats, directius, federatius, pares, jugadors... que han “viscut per l’hoquei”, que hi han abocat esforços i il·lusions i que han permès que aquest esport hagi anat subsistint. Amb problemes econòmics, amb dificultats per créixer, però amb una implicació difícilment superable a tot el país, amb una força increïble de la base, amb una factoria de jugadors imparable...

L’hoquei no seria on és sense aquesta gent. És més, l’hoquei no seria com és sense ells. El nostre és un esport pròxim, natural, senzill en el tracte, gens estirat, fet de persones i per a persones. És un esport on tothom té el seu lloc i a tothom se l'anomena pel seu nom. És així. I és bo que ho segueixi sent. No hi volem renunciar. És un valor en si mateix, però alhora en la virtut hi ha també part del problema. Aquesta manera de ser basada en la suma de tantes generositats unides crea involuntàriament un sostre que és difícil de trencar. És la idea aquella de “no estirar la màniga”... imprescindible per sobreviure, però que s’acaba convertint més aviat en una cotilla que ofega federacions, clubs i jugadors. No hi ha diners per atrevir-se a fer petites (o grans) revolucions que realment necessita el nostre esport. I com que no hi ha diners no podem pagar els que els haurien de buscar i, per tant, no els busquem, i aquí ens quedem. I acabem abocats al “sobrevivim i anem tirant”. Aquest és un cercle viciat que hauríem d’intentar trencar.

Necessitem ser ambiciosos, hem de crear estructures professionals. De tant que ens hem acostumat a la falta de recursos, parlar de pagar i cobrar ens sembla poc menys que un pecat. I no. No passa res. És com funciona tot a la resta del món. Tot a la vida. Cobrar diners per portar-ne. Atrevir-nos a posar professionals. Gent que generi diners, els necessaris per pagar la seva feina que és buscar-ne més perquè tot funcioni. Mentre no ho enfoquem com ho fa una empresa, no podrem intentar jugar a la mateixa lliga d’altres esports que ens han superat utilitzant precisament aquests instruments de manera claríssima. Si no tenim professionals que busquin diners, difícilment els tindrem. I si no els tenim, les idees es quedaran en això, en idees, en projectes que no es poden executar perquè acaben sent gairebé bogeries... Perquè no tenim diners.

L’hoquei necessita moltes idees, molts projectes, molt repensar-se... I per això cal tenir els millors i per tenir-los els has de pagar. A risc de semblar excessivament pragmàtics, les idees són necessàries, però encara ho són més els mitjans per poder-les portar a terme. No només s’han de pensar. S’han d’executar.

I cal ser ambiciosos per poder ambicionar el que tots volem. Si pensem en petit ens quedarem petits. Hem de pensar en gran. Si volem un hoquei que creixi i que sigui competitiu, que surti de l’”anar tirant”, que no visqui només del meravellós miratge de l’hoquei base... Si no ens conformem amb això, hem de fer un pas decidit endavant. No n’hi ha prou amb un mig pas i d’un sol peu. Hem de fer un salt. De veritat, i cap amunt.

Qui no firmaria ara mateix que aparegués una generació d’exjugadors, professionals reconeguts de diversos àmbits, que volguessin fer de l’hoquei la seva feina? Quan ajuntes feina i passió els resultats acostumen a ser espectaculars... I no ens enganyem: no és el mateix poder dedicar-hi 3 hores al dia, un cop acabada la teva jornada laboral que fer de la passió la teva feina única i principal. Potser aleshores totes les magnífiques idees que surten cada cop que es troben dos “hoqueieros” en qualsevol cantonada de qualsevol pavelló de Catalunya, es podrien convertir en realitats. L’hoquei s’ho mereix.

  • Font: OK ACADEMY

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta