dt. 23

gener 2018

Edició 4156 - Any X



Notícia

La Revolució

1 de gener de 2018

Catalunya ha tornat a l’escena. Aquest dissabte dia 30 la selecció femenina i la masculina s’enfrontaven a un combinat mundial al pavelló del Castell d’en Planes de Vic. Ho feien per una causa benèfica: recollir diners per la Fundació Amics Joan Petit – Nens amb càncer. A més, també se celebrava el desè aniversari de la botiga Hockeymania i es va homenatjar per sorpresa el president de la Federació Catalana Ramon Basiana. Tot plegat prou bona excusa per retrobar-nos amb la nostra selecció. Unes 1500 persones hi van participar i es van recaptar uns 8.000 euros. Curiosament, l’escenari dels partits és on la FECAPA va organitzar l’any 2010 la Copa Amèrica, que va acabar amb victòria dels nois, amb un subcampionat de les noies i un èxit de públic. Els partits d’aquest dissabte van estar molt lluny del que seria una competició oficial, però poder veure la selecció catalana sempre és un plaer i un orgull, perquè tot i no disposar de grans títols, Catalunya és la millor selecció del món.

Vinga va, que m’embalo. Que Catalunya és la millor selecció del món no és una afirmació gratuïta. Només cal mirar el potencial de jugadors que hi ha a l’OK Lliga i els que es troben en països com Itàlia i Portugal per adonar-nos que una Catalunya oficial arrasaria. Potser no ho guanyaria tot, però de ben segur que estaria en totes les finals. I ningú ho pot posar en dubte. Qui digui el contrari no en té ni idea d’hoquei. Ho he dit mil vegades: Catalunya és el que necessita l’hoquei sobre patins de seleccions. Veure europeus i mundials és un autèntic avorriment. Aquest estiu vam llançar per la borda els Roller Games oferint el pobre espectacle de sempre amb seleccions molt fluixes i golejades inútils. I em sap greu dir això, perquè mira que m’agrada l’hoquei i totes les iniciatives que es puguin fer, però l’hoquei de seleccions fa anys que em té molt decebut. Penso que ara mateix aquest esport necessita que el dirigeixi algun visionari. Molts dels actuals dirigents semblen més aviat preocupats perquè es mantingui l’statu quo (i les cadires) durant dècades i dècades i no semblen gaire interessats a buscar una revolució. Perquè una revolució és el que necessita l’hoquei sobre patins...

I Catalunya ho és. No és que sigui UNA revolució, sinó que és LA revolució. Ara mateix no n’hi ha cap altra possible. Sí, ara em direu que escombro cap a casa, i no us ho nego, no me n’amagaré pas: la meva selecció és la catalana. Però el que no faré és un altre ridícul article victimista per demanar que l’hoquei sobre patins sigui Olímpic. No ho serem mai, d’olímpics, així que no cal que hi dediquem més esforços. És més, us seré molt clar, espero que mai siguem olímpics. Passo de traslladar a uns Jocs una competició tan trista com és la de seleccions. Ho sento, no vull matar ningú d’avorriment amb un altre torneig d’aquest calibre, ja en tenim més que prou amb mundials i europeus cada any. Per què ser Olímpics? Per trobar-nos els de sempre en un pavelló a l’altra punta del món? Per anar a presenciar partits de 16 a 1 o partits apassionants pel 13è i el 14è lloc, mentre esperem l’única cosa que val la pena: les semifinals amb l’Argentina, Espanya, Portugal i Itàlia?

Sincerament, i que s’enfadi qui vulgui perquè em vaig animant a mesura que escric, crec que els catalans hauríem de tirar pel dret. No cal ni esperar a fer efectiva la República, anem per feina. Sense preguntar, que ja se sap que en aquest món quan preguntes les coses sempre et diuen que no. Dubto que per això se’ns pugui acusar de rebels ni sediciosos. En part perquè els que es dediquen a mesures tan antidemocràtiques ni tan sols saben què és l’hoquei sobre patins. Molts polítics espanyols en van conèixer l’existència gràcies a Fresno. Fins i tot es van riure d’aquest esport fins que algú els va dir a cau d’orella que la selecció espanyoa tenia les vitrines plenes de mundials i europeus. Llavors van fer veure que els importava. Amics, tenim els millors jugadors, tenim els millors equips, tenim gent visionària amb ganes de dirigir un nou camí, tenim pavellons, tenim àrbitres i tenim públic suficient per muntar-nos les nostres lligues i tornejos sense dependre ni d’organismes espanyols ni europeus. A què esperem, doncs, per oficialitzar la nostra selecció i a donar-li sortida on i com sigui? Que ens quedem sense europeus i mundials? No passa res. Jo dormiré igualment. Que si anem a la nostra els nostres equips no tindran permís per jugar la Lliga Europea o la CERS? No passa res. Ja ens enviaran un Watsapp quan vulguin veure bon hoquei. No necessitem res de tot això. I no ho dic com un acte de fatxenderia, sinó d'autoafirmació. Catalunya és un dels bressols d’hoquei més importants del món. Només cal mirar els milers de llicències que ens acompanyen. Tard o d’hora ens vindran a buscar perquè voldran jugar amb nosaltres. I estarem contents, perquè tot això ho farem de manera inclusiva, sense ànim d’excloure ningú -encara que de ben segur que al principi ens diran insolidaris i egoistes-, qualsevol equip o selecció serà benvinguda a jugar amb nosaltres les nostres lligues i competicions. Perquè n'estem convençuts, perquè estimem l'hoquei i d'il·lusió ens en sobra.

Puc semblar molt radical, il·lús i inconscient. Per a molts seré un autèntic blasfem camí de l’infern, però o ho posem tot de cap per avall urgentment o aviat hi haurà més gent a missa que als nostres pavellons. La gent vol canvis, la gent vol una revolució perquè el que els oferim cada any ja ho han tastat. Els venem un producte nou o seguim esperant que ens comprin una cosa que ja està molt vista? O és que potser preferim ser un esport 200 % amateur? Sé que una revolució com aquesta potser ens costaria anys de crítiques, aïllament i travetes, més tenim en compte la qualitat pseudodemocràtica d’aquesta Europa vella (l’adjectiu, al darrere). Però us asseguro que val la pena per dues raons, entre moltes d'altres. La primera és que ens ho passarem molt més bé; i la segona és mediàtica. Recordeu com tot l’embolic del Mundial B i de Fresno ens va donar difusió a tots els mitjans? Doncs imagineu això multiplicat per 1000 amb una revolució d’aquesta magnitud. La controvèrsia jugaria a favor nostre. I “controversy creates cash”, que deia aquell llibre... I precisament, cash, money, diners, és una altra de les coses que l’hoquei català necessita (us imagineu la pasta que donaria un Catalunya - Espanya), i si no ho posem tot del revés, la cosa anirà a pitjor.

Per cert, #LlibertatPresosPolítics. No oblidem que quatre bones persones segueixen a la presó per defensar la voluntat del nostre poble. Si us plau, no normalitzem aquesta aberració que s'ha comès contra gent innocent.

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta