dll. 18

desembre 2017

Edició 4120 - Any X



Notícia

Per què crec que estem desaprofitant els Roller Games?

1 d'agost de 2017
  • Noticia foto

    Foto:

La ciutat xinesa de Nanjing acollirà a finals d’agost la primera edició dels Roller Games, una oportunitat per molts esports, entre ells l’hoquei sobre patins. Però tinc la sensació que estem desaprofitant aquesta oportunitat històrica. Sincerament, no m’esperava que s’aprofitessin els Roller Games per celebrar el Campionat del Món. La idea d’ajuntar l’hoquei masculí amb el femení em sembla una idea excel·lent, però em pensava que els Roller Games havien de ser la nostra finestra per ensenyar l’hoquei al món. A Nanjing s’hi congregaran centenars d’esportistes de moltes disciplines de rodes i el públic de la Xina, que tot ho mira, voldrà saber què fem sobre uns patins i amb un estic a la mà. Per no parlar de la resta del món que, durant uns dies, sabrà de l’existència dels Roller Games. Per tant, ens hauríem de lluir perquè això ens pot beneficiar molt.

Però no, em sembla que en lloc d’ensenyar-los l’hoquei sobre patins hem decidit anar corrent el risc de matar-los d’avorriment. Perdoneu l’ofensa, però vull parlar clar. Deixeu-me admetre que els Campionats del Món i els Europeus em semblen la pitjor part de l’hoquei sobre patins. El baix nivell de la majoria de seleccions fan que el torneig només tingui al·licient a partir de les semifinals, quan els més grans, l’Argentina, Espanya, Portugal i Itàlia es juguen les garrofes. Es l’únic que val la pena. La resta és avorrit per a qualsevol aficionat, fins i tot per als que més ens agrada l’hoquei. A més, en lloc de fer aquests tornejos cada quatre anys com es fa en la majoria d’esports, els fem cada dos. I si vols caldo, té tres tasses, perquè si no n’hi ha prou amb unes fases prèvies sense gens d’emoció, oferim al personal uns “apassionants” partits pel setè i vuitè lloc, pel novè i el desè lloc, per l’onzè i dotzè lloc... Sí, els mundials i els europeus també tenen coses bones com deveu estar pensant, certament, però deixeu-me centrar en les que crec que ens perjudiquen als Roller Games.

Conscients de tot això que fa un moment apuntava, agraeixo l’esforç que s’ha fet per evitar partits que acabin 23 a 1. Així, s’ha dividit la competició en tres grups: World Cup, FIRS Cup i Confederation CUP per intentar agrupar seleccions de nivells semblants. Però tot i així, encara ens haurem de menjar alguns 9 a 1 que cap favor ens fan de cara a la nostra imatge i promoció. Tanqueu els ulls i imagineu per un moment algun espectador o bé algun mitjà de comunicació de qualsevol lloc del món o algun dirigent amb poder i visió de futur, que decideixen anar a fer una visita a aquest esport anomenat “roller hockey”. Imagineu que, per aquelles coses de la vida, visita el pavelló on s’està disputant un Nova Zelanda – Israel. No cal dir res més, oi? No pretenc menysprear cap selecció, ni de bon tros, he dit aquestes dues com n’hauria pogut dir moltes altres. Però és evident que hi ha seleccions que no tan sols no estan al nivell, sinó que estan a un nivell molt per sota del que s’espera d’una cita mundialista. I sí, tenen molt mèrit i tenen tot el meu suport, no en va en aquesta web sempre hem intentat fer-nos ressò de notícies d’arreu del món quan algú ens les comparteix. Però els Roller Games no són el lloc ni el moment per aquestes seleccions. Ja tenim els habituals mundials i europeus –que fins ara, per cert poca expectació han aixecat mai- perquè aquestes seleccions es puguin foguejar i aprendre dels països on l’hoquei té més tradició.

Què esperava jo d’aquests Roller Games? Doncs esperava que exportaríem el millor hoquei sobre patins del món, ja que d’això es tracta, oi? I quina seria la meva proposta si depengués de mi? Possibilitats n’hi ha diverses, però la millor proposta, per a mi, és un mundial de clubs. Si no vaig equivocat, se’n va disputar un a Itàlia el 2006 i un altre a Reus, el 2008. Aquesta és la fórmula. Ajunteu els millors equips del món: catalans, argentins, espanyols, portuguesos, italians... Només els millors. Sense cap ventafocs. No cal que hi hagi equips d’arreu, ho sento, només els més bons. A la llarga, això ens beneficia a tots: equips grans, petits i encara més petits. Si aconseguim exportar l’hoquei, tots hi guanyarem. Ara mateix imagino un torneig amb equips com Barça, Porto, Benfica, Forte dei Marmi, Liceo, Reus, Bassano, Oliveirense... i tots els equips grans que us vinguin al cap. I si cal, posem-hi seleccions, també, per què no? Per què no haurien de poder competir en un torneig així la selecció de l’Argentina, Espanya, Portugal o Itàlia? I per què no la selecció catalana o la de la regió de San Juan, per exemple? Podem fer el que vulguem, és el nostre esport, a fer punyetes la política i la lògica. Mentre els equips siguin bons i competitius, tot s’hi val. Anem allà a ensenyar-los tot, absolutament tot el nostre potencial. Això sí que seria un bon torneig on a cada partit competissin els millors contra els millors.

No cal ser un visionari per adonar-nos que aquesta és la fórmula. A la Xina ja no hi som a temps, però a l’edició de l’any 2019, que es disputa a Barcelona, sí que hi som a temps. Ja els farem un altre dia i en un altre lloc els mundials i els europeus. Penseu-ho bé: als Jocs Olímpics no hi som ni hi serem mai. Aleshores, aprofitem els Roller Games?

  • Font: OKCAT

okcat.cat - ok@okcat.cat - v. 3.6 beta